Notícies de recerca Archives - Pàgina 20 de 30 - Institute for Bioengineering of Catalonia

desembre 19, 2016novembre 22, 2016

Rècord mundial pels nano-reactors que consumeixen combustibles segurs

Els nous nano-reactors de l’investigador principal de IBEC i professor investigador ICREA Samuel Sánchez han establert un nou rècord com el motor a reacció més petit mai dissenyat per l’home.

A més de fer servir un nou i segur mètode de propulsió, els motors tubulars nanomètrics són tres vegades més petits que els de l’última entrada al llibre Guinness dels Records – que també va ser establerta pel Samuel, en col·laboració amb el Leibniz Institute for Solid State and Materials Research de Dresden.

octubre 27, 2016

Molècules que s’activen amb llum per controlar l’activitat dels receptors de glutamat

Investigadors de l’IBEC, IQAC-CSIC i CNRS han desenvolupat unes molècules que poden modular l’activitat dels receptors de glutamat en el sistema nerviós central, amb importants aplicacions en biomedicina.

Des de fa uns pocs anys es treballa en el desenvolupament dels anomenats fàrmacs o molècules ‘fotoconmutadors covalents’ o TCP (de l’anglès ‘targeted covalent photoswitches’). Són molècules l’estructura de la qual es pot canviar amb llum. Aquest canvi de forma fa que la molècula sigui reconeguda o no per un receptor biològic i que, per tant, s’acobli a ell com ho faria una clau a un pany.

octubre 25, 2016octubre 13, 2016

Drug-loaded nanovectors covered with antibodies represent an innovative approach to combat malaria

A study led by Xavier Fernández Busquets, director of the joint ISGlobal-IBEC Nanomalaria unit, describes an innovative approach to selectively eliminate red blood cells infected by Plasmodium falciparum, avoid their aggregation, and inhibit parasite growth.

The strategy, based on the use of nanovesicles coated with antibodies that target a parasite protein, and loaded with an antimalarial drug, represents a promising alternative in the treatment of severe malaria.

octubre 11, 2016setembre 9, 2016

Les cèl·lules es mouen en grup cap a teixits rígids

El nou fenomen, anomenat durotaxi col·lectiva, obre noves vies per a controlar l’expansió tumoral i per a millorar la cicatrització de ferides.

En un estudi publicat avui a la revista Science, investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han demostrat que diversos tipus cel·lulars se senten atrets per les zones més rígides dels teixits. L’estudi trenca amb la visió tradicional, segons la qual el moviment cel·lular està guiat principalment per variacions en la concentració química de proteïnes i ions.

agost 22, 2016juliol 20, 2016

Pròtesis moleculars per restaurar la visió

Nova via cap a tractaments per recuperar la funció visual basats en el control de l’activitat de molècules petites

Un equip de recerca liderat per Pau Gorostiza, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i Amadeu Llebaria, de l’Institut de Química Avançada de Catalunya (IQAC) del CSIC, ha desenvolupat unes molècules que poden ser aplicades com a pròtesis moleculars regulades per llum per ajudar a restaurar la visió en els casos de degeneració de retina.

juliol 7, 2016juny 23, 2016

Micobacteris en oli d’oliva per al tractament del càncer

Investigadors de la UAB i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descobert una manera efectiva d’administrar el micobacteri M. brumae necessàri pel tractament de càncer de bufeta en humans

Els investigadors han trobat una forma de reduir la formació dels grumolls naturals que es produeixen quan s’introdueix els micobacteris, que posseeixen un alt contingut de lípids en les seves parets, en les solucions aquoses que habitualment s’utilitzen per a la instil·lació intravesical – l’aplicació directa de medicament mitjançant degoteig -en pacients amb càncer de bufeta.

juny 13, 2016juny 10, 2016

L’ús de la impressió 3D per produir eines crucials per a la recerca

Amb la impressió 3D es revolucionarà la recerca, els investigadors de l’IBEC han estat explorant les possibilitats que ofereix la nova tecnologia per millorar els seus processos i mètodes.

Recentment l’IBEC s’ha convertit en la llar de la primera bioimpressora 3D de Catalunya, que promet obrir noves vies en el camp de regeneració de teixits i òrgans. No obstant això, en una col·laboració amb la UPF, el CINVESTAV-Monterrey, a Mèxic, i la Universitat de Washington, els científics amb seu a Barcelona, van desenvolupar una nova forma de produir dispositius microfluídics – sistemes en què obtenen baixos volums de fluids.

juny 10, 2016juny 3, 2016

Investigadors aconsegueixen rastrejar cèl·lules en teixits profunds

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i els seus col·laboradors del CMR[B] han desenvolupat una nova tècnica basada en la fotoactivació (activació per llum), que permet la manipulació genètica no invasiva in vivo per a l’activació i rastreig de cèl·lules en teixits profunds.

L’estudi, publicat en la revista Light: Science & Applications, del grup editorial Nature, revela per primera vegada, que la il·luminació amb longituds d’ona més llargues implica una menor dispersió dels fotons que viatgen a través dels teixits.

maig 23, 2016maig 19, 2016

Investigadors generen empelts de cor funcionals a partir de cèl·lules mare pluripotentes humanes

Investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), en col·laboració amb l’Hospital General Universitari Gregorio Marañón i dos grups dels EUA han creat, per primera vegada, empelts de cor a partir de cèl·lules mare pluripotents humanes en un període inferior a un mes.

L’estudi, publicat recentment en la revista Biomaterials, descriu com els investigadors han descel·lularitzat cors humans qualificats com “no aptes per al trasplantament” per l’Organització Nacional de Trasplantaments, deixant la matriu extracel·lular intacta i lliure de cèl·lules, i a continuació, l’han repoblat amb cèl·lules cardíaques obtingudes a partir de tècniques d’edició del genoma en cèl·lules mares pluripotents humanes (hPSCs) (cèl·lules no diferenciades, a partir de les quals es poden desenvolupar altres tipus cel·lulars). Les cèl·lules mare pluripotents són crucials per a aquest procés, ja que el cos no és capaç de generar noves cèl·lules cardíaques després d’un atac al cor o un altre tipus de dany cardíac.

maig 23, 2016maig 17, 2016

Buscant la solució per a la malària en el fons marí

Investigadors de la unitat mixta de Nanomalaria IBEC/ISGlobal, han trobat molècules similars a l’heparina, aïllades a partir de cogombres de mar, algues vermelles i esponges marines, que inhibeixen el creixement del Plasmodium falciparum, un dels paràsits causants de la malària. A diferència de l’heparina, aquestes molècules tenen una activitat reduïda com a anticoagulant sanguini, la qual cosa obre noves vies per al desenvolupament de medicaments antimalàrics.

Quan el paràsit de la malària entra en el torrent sanguini, envaeix les cèl·lules del fetge per produir milers de merozoïts (una fase del cicle de vida del paràsit Plasmodium). Aquests merozoïts tornen a incorporar-se al torrent, on infecten els glòbuls vermells i aconsegueixen escapar a la vigilància del sistema immunitari.