DONATE

L’IBEC participa en un estudi internacional per regenerar cors infartats

Socis del projecte en la reunió de llançament

El projecte, en el que participen 14 institucions europees de 5 països diferents, el lidera la Clínica Universitat de Navarra i està finançat per la Comissió Europea que, en el marc de el Programa Horitzó 2020, hi destina 8 milions d’euros.  

Part d’aquests diners serviran per a l’elaboració de biomaterials amb impressores 3D, així com per al disseny de models informàtics capaços de reproduir la funcionalitat i la biomecànica del cor humà. Gràcies a això, els experts podran replicar cèl·lules cardíaques creades a partir de cèl·lules mare amb les característiques de el cor de cada pacient. 

Programes com aquest són imprescindibles tenint en compte que les malalties cardiovasculars són la principal causa de mort arreu. En total, s’estima que causen, cada any, 18 milions de morts, 4 dels quals es produeixen a Europa, on 49 milions de persones pateixen alguna d’aquestes malalties. 

La malaltia cardiovascular més freqüent és la malaltia arterial coronària o cardiopatia isquèmica, una afecció que obstrueix les artèries del cor i impedeix que circulin, a través d’elles, prou sang i oxigen. A la Unió Europea es destinen uns 59 mil milions d’euros al tractament d’aquesta malaltia. 

La regeneració cardíaca com a alternativa terapèutica 

“El nostre objectiu és dissenyar un dispositiu generat a partir de cèl·lules mare del propi pacient que, a l’acoblar-lo al seu cor malalt, li proporcioni una assistència ventricular personalitzada a llarg termini, explica en un comunicat difós per la Clínica Universitat de Navarra Felipe Prósper, l’investigador principal de el projecte. 

El nou dispositiu, que els experts han batejat amb el nom de ‘BioVAD‘, busca substituir els mètodes d’assistència ventricular cardíaca que s’usen avui en dia en pacients que necessiten un trasplantament de cor, tenen insuficiència cardíaca temporal o s’han sotmès a cirurgies cardíaques. I és que, la vida útil de la majoria d’ells no supera els cinc anys i la seva implantació requereix, en moltes ocasions, cirurgies a cor obert amb molts riscos associats.