L’IBEC rep finançament per a tres projectes de la mà de la Marató 2018

Tres projectes en els quals participa l’IBEC han estat seleccionats per rebre finançament de La Marató 2018 “Contra el càncer”. Un dels projectes és liderat per l’investigador Pere Roca-Cusachs i els altres dos són co-liderats pels investigadors Xavier Trepat i Núria Montserrat.

La cerimònia d’entrega dels diplomes acreditatius va tenir lloc el 30 d’octubre a l’Auditori de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears. En aquesta edició s’han escollit 43 projectes dels 188 avaluats per un comitè d’experts en càncer d’àmbit internacional, en funció de la seva excel·lència, metodologia i rellevància.

Read more…

La Marató de TV3, juntament amb Catalunya Ràdio, emet la seva telemarató anual per recaptar fons per a la recerca científica de malalties diverses i té una temàtica diferent cada any. L’edició del 2018 va recaptar un total de 15 milions d’euros que s’han destinat a 43 projectes i 96 equips.

El projecte titulat “Comprensió de la mecanotransducció mitjançada per YAP en càncer de pàncrees” liderat des de l’IBEC per Pere Roca-Cusacs i co-liderat per Miguel Ángel del Pozo Barriuso (Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares, CNIC) ha rebut un finançament de 300.000 per als tres pròxims anys. El projecte persegueix entendre com la rigidesa dels teixits afecta el càncer de pàncrees. Concretament, se centrarà a estudiar el paper de la molècula YAP, que és un activador de gens específics i se sap que té un paper tant en el càncer de pàncrees com en la resposta cel·lular a la rigidesa. Gràcies a aquest projecte, es desenvoluparan eines per entendre els mecanismes moleculars pels quals els tumors de pàncrees responen a la rigidesa a través de YAP i quines són les implicacions i així poder dissenyar nous medicaments contra el càncer de pàncrees. El càncer de pàncrees és la quarta causa de mort relacionada amb el càncer a tot el món. Un cop diagnosticat, té la taxa de supervivència més baixa de tots els càncers, ja que només entre el 2-10% de les persones diagnosticades sobreviuen després de cinc anys. Tot i que les teràpies de quimioteràpia i radioteràpia estan ben establertes, les taxes de supervivència segueixen sent extremadament baixes, i la majoria de pacients experimenten una recaiguda tumoral i la resistència a les teràpies és molt freqüent.

D’altra banda, Xavier trepat, és co-líder del projecte “Exclusió de les cèl·lules T durant l’evasió sistema immunitari i la manca de resposta a la immunoteràpia del càncer: tipus cel·lulars, programes transcripcionals i biomecànica”. Juntament amb Eduard Batlle de l’Insitut de Recerca Biomèdica de Barcelona, coordinador del projecte i Holger Heyn del Centre de Regulació Genòmica, investigaran quins mecanismes utilitzen les cèl·lules tumorals per impedir la migració i la funció de les cèl·lules immunitàries en el càncer colorectal. Aquest coneixement serà utilitzat per desenvolupar una nova classe d’immunoteràpia per tractar aquest tipus de tumor, i potencialment altres que facin servir estratègies semblants. Molts tipus de tumors com el càncer colorectal inhibeixen la capacitat del sistema immunitari per eliminar aquesta malaltia impedint el moviment de les cèl·lules immunitàries dins el tumor, el que provoca una resistència a les immunoteràpies actuals. El projecte té una duració de 3 anys i compta amb un pressupost de 400.000 euros.

Per últim, Núria Montserrat co-lidera el projecte “Identificació de noves dianes terapèutiques i biomarcadors de progressió del càncer de ronyó a través de models organoids i xenoempelts genèticament dissenyats per CRISPR” juntament amb la Laura Izquierdo de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i amb l’Oriol Casanovas de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge com a coordinador del projecte. El projecte té com a objectiu abordar la progressió del carcinoma de cèl·lules renals de subtipus cèl·lula clara (ccRCC) des d’un angle únic i innovador, anirà un pas més ennllà en la generació d’organoides renals genèticament modificats o mini-ronyons i els seus models animals derivats per a la identificació de noves vies i dianes de la progressió de ccRCC. Posteriorment, permetrà la validació clínica completa en dues sèries de pacients amb ccRCC per determinar el paper de les molècules identificades com a dianes terapèutiques. Aquest coneixement permetrà implementar aquestes molècules com a eines per al tractament d’un ccRCC avançat en l’entorn clínic. El carcinoma de cèl·lules renals és un tipus agressiu de càncer i el subtipus de cèl·lula clara (ccRCC) és el més freqüent. Tot i que aquest tipus de càncer ha estat àmpliament estudiat hi ha una important manca de teràpies dirigides que siguin efectives per a aquesta malaltia. Per tant, hi ha una important necessitat mèdica d’identificació de noves vies moleculars i nous marcadors per millorar l’eficàcia terapèutica i el pronòstic d’aquesta malaltia. El projecte té una duració de 3 anys i compta amb un pressupost de 400.000 euros.

La comissió d’obertura de la cerimònia va estar presidida per les conselleres de Presidència i de Salut, Meritxell Budó i Alba Vergés va comptar també amb la presència de Núria Llorach, vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i del Patronat de la Fundació La Marató de TV3; Joan Sala, president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears; Lluís Bernabé, director de la Fundació La Marató de TV3, i de Robert Fabregat Barberà, director general de Recerca i Innovació del Departament de Salut.

L’edició del 2019 de La Marató estarà dedicada a recaptar fons per a projectes contra el càncer i se celebrarà el 15 de desembre del 2019.

Investigadors guardonats durant la celebració (Foto: TV3)