Nou avenç en la millora del tractament del càncer de pulmó avançat

Un equip de recerca liderat per Jordi Alcaraz, professor agregat del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador associat en l’IBEC, en col·laboració amb l’Hospital Clínic i la companyia farmacèutica Boehringer Ingelheim, ha identificat els mecanismes moleculars que podrien contribuir a dissenyar noves estratègies terapèutiques per ampliar el benefici clínic d’un fàrmac a un major espectre de pacients amb càncer de pulmó

Read more…

La Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital Clínic de Barcelona col·laboren amb Boehringer Ingelheim per buscar noves formes d’eficàcia del nintedanib, un fàrmac antiangiogènic i antifibròtic per al tractament del càncer de pulmó. Aquesta col·laboració publicoprivada ha permès identificar els mecanismes moleculars que fan que aquest fàrmac no sigui eficaç contra el carcinoma escatós —un subtipus de carcinoma de pulmó de cèl·lules no petites—, i determinar la implicació del tabac en aquesta manca d’efectivitat. Els resultats, publicats a la revista Cancer Research, podrien contribuir a dissenyar noves estratègies terapèutiques per ampliar el benefici clínic del fàrmac a un major espectre de pacients amb càncer de pulmó, que és la causa principal de mort per càncer al món. El 17 de novembre és el Dia Internacional del Càncer de Pulmó.

L’estudi està liderat per Jordi Alcaraz, professor agregat del Departament de Biomedicina de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB i investigador associat a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), i hi ha col·laborat l’equip de Noemí Reguart, cap de la Unitat de Tumors Toràcics de l’Hospital Clínic de Barcelona i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). La Fundació Bosch i Gimpera, com a oficina de transferència de resultats de la recerca (OTRI) de la Universitat de Barcelona, ha gestionat el contracte de col·laboració. El projecte també ha estat possible gràcies al generós finançament de la Fundació Cellex, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (amb cofinançament dels fons FEDER de la Unió Europea), i l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC).

Nintedanib és un fàrmac desenvolupat per Boehringer Ingelheim que ja ha mostrat una gran eficàcia en pacients amb adenocarcinoma avançat de pulmó. El seu mecanisme d’acció es basa en la inhibició de receptors involucrats en l’angiogènesi (formació de nous vasos) i en la fibrosi, els quals estimulen el desenvolupament del tumor.

Estudis anteriors en el marc d’aquesta col·laboració havien demostrat que el fàrmac és eficaç per tractar l’adenocarcinoma pulmonar avançat (en pacients sense mutacions genètiques conegudes i amb bon estat general de salut), però no el carcinoma escatós. Per esbrinar les causes d’aquestes diferències entre els dos principals subtipus de càncer de pulmó de cèl·lula no petita, el nou treball ha analitzat la fibrosi (cicatrització crònica dels teixits) i la resposta al tractament antifibròtic amb nintedanib en mostres cel·lulars de pacients facilitades per l’Hospital Clínic, el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERES) i la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). L’estudi ha fet servir uns models preclínics de cultiu cel·lular únics a Espanya, que permeten la interacció entre els dos tipus cel·lulars més abundants en càncer: les cèl·lules canceroses i els fibroblasts, un tipus de cèl·lules no canceroses que envolten les primeres i que són un element clau en el desenvolupament dels tumors.

El tabac redueix l’eficàcia del fàrmac

«El resultats descriuen per primer cop que la fibrosi és més elevada en l’adenocarcinoma que en el carcinoma escatós, i això provoca que els pacients d‘adenocarcinoma responguin millor al tractament amb nintedanib», explica Jordi Alcaraz, que també és investigador del CIBERES. «A més —continua l’expert—, hem identificat el mecanisme subjacent: el factor profibròtic SMAD3 dels fibroblasts (les principals cèl·lules causants de la fibrosi) està més reprimit en el carcinoma escatós que en l‘adenocarcinoma, i això fa que els pacients amb carcinoma escatós tinguin menys fibrosi i siguin resistents al nintedanib».

L’estudi també ha identificat la implicació del tabac en la manca d’eficàcia del fàrmac contra el carcinoma escatós. «És el primer cop que es descriu com les partícules del fum del tabac modifiquen epigenèticament el gen SMAD3, de manera que acaben reduint la seva activitat i augmenten la resistència al fàrmac», explica l’investigador.

 

Nova estratègia terapèutica

Els resultats de l’estudi també podrien tenir implicacions en el disseny d’estratègies terapèutiques per tractar l’adenocarcinoma amb diferents combinacions de medicaments. «Com que la fibrosi sol ser un efecte secundari habitual provocat per la toxicitat de la radioteràpia, els nostres resultats suggereixen que els pacients amb adenocarcinoma (especialment els no fumadors) que reben radioteràpia podrien beneficiar-se de fàrmacs antifibròtics com el nintedanib combinats amb la radioteràpia», assenyala Alcaraz. «De la mateixa manera —afegeix—, com que la fibrosi també està associada amb la immunosupressió i el creixement tumoral, els nostres resultats suggereixen que els pacients amb adenocarcinoma poden beneficiar-se de la combinació de fàrmacs antifibròtics com el nintedanib amb immunoteràpia».

Aquest conveni publicoprivat respon al compromís de les entitats implicades per la recerca de qualitat en un tema d’especial incidència en la salut com és el càncer de pulmó i, en particular, el carcinoma escatós, que afecta prop del 30 % de pacients amb aquest tipus de tumor. «És un bon exemple dels avenços que es poden aconseguir mitjançant la col·laboració entre la universitat, la recerca hospitalària i l’empresa farmacèutica», destaca Jordi Alcaraz.

 

Sobre el nintedanib

Comercialitzat com a Vargatef, el nintedanib combinat amb docetaxel va ser el primer fàrmac dirigit a tractar l’adenocarcinoma pulmonar avançat que va demostrar una mitjana de supervivència superior a l’any (12,6 mesos), després del fracàs de la quimioteràpia inicial. En combinació amb docetaxel, està indicat per al tractament de pacients amb càncer de pulmó de cèl·lula no petita localment avançat, recurrent o metastàtic amb histologia d’adenocarcinoma, després de la quimioteràpia de primera línia.

La seva eficàcia clínica està avalada pels resultats de l’estudi LUME-Lung 1 realitzat a 27 països amb més de 1.300 pacients. Aquest estudi va demostrar una millora significativa en la supervivència amb el tractament combinat de nintedanib amb docetaxel.

Referència:

Epigenetic SMAD3 repression in tumor-associated fibroblasts impairs fibrosis and response to the antifibrotic drug nintedanib in lung squamous cell carcinoma. Journal of Cancer Research 2019 DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-19-0637 https://cancerres.aacrjournals.org/content/early/2019/11/06/0008-5472.CAN-19-0637.abstract