Dintre del que es la nanomedicina i la medicina regenerativa, l’enginyeria de teixits ocupa un lloc destacat. El desenvolupament de substrats sintètics que permetin la regeneració de teixits n’és una de les àrees més destacades. Trobar materials per a matrius sintètiques que ajudin a regenerar teixits com el nerviós, l’ossi o el vascular (Prof. S. Stupp) o sistemes biosintètics que ajudin a regenerar òrgans com ara el fetge o el pàncrees ( Prof. T. Akaike) són els grans reptes perquè les cèl·lules mare puguin portar a terme la seva activitat regeneradora. Per altra banda, el desenvolupament de nova tecnologia sofisticada per als processos de cultiu i diferenciació de cèl·lules mare és un altre dels àmbits de suport als especialistes en medicina regenerativa (Prof. G. Fuhr
El comportament de les cèl·lules depèn dels estímuls que reben. Darrerament s’està veient que els estímuls mecànics tenen un paper protagonista i el seu control serà fonamental per poder guiar el comportament cel·lular en processos de medicina regenerativa (Prof. V. Vogel i Prof. D. Navajas). Les forces que exerceixen les cèl·lules sobre els substrats fan que aquestes es puguin moure i migrar. Aquest és un aspecte rellevant en la migració neuronal (Prof. V. Torre) que pot estar associat als processos reparatius o regeneratius del teixit nerviós.
Dintre de l’àmbit del diagnòstic en nanomedicina, la funcionalitat neuronal està a la base de la interacció de neurones amb elèctrodes i de l’avaluació de l’efecte de fàrmacs en el comportament de les neurones. Tots ells són aspectes rellevants en el diagnòstic i la teràpia de malalties neurodegeneratives (Prof. G.W. Gross). Per altra banda, actualment comencem a entendre la capacitat que tenen les neurones per destriar els senyals provinents dels sensors olfactoris, que permeten reconèixer les olors. El desenvolupament de dispositius d’olfacció artificial que imitin l’olfacte dels animals ha de permetre detectar informació molt important per a la salut humana i la supervivència (Dr. S. Marco).
En els darrers anys estem veient que per a la detecció d’algunes biomolècules específiques de determinades malalties, com ara els marcadors de càncer, es requereix el desenvolupament de biosensors molt específics per tal de poder fer un diagnòstic prematur de la malaltia. En aquest sentit, dispositius que permetin detectar accions de reconeixement molecular tenen un interès molt especial (Prof. Y. Miyahara). En un àmbit totalment diferent, comprendre la relació entre bactèria i hoste, així com els factors que intervenen en la virulència bacteriana són elements que seran importants en el desenvolupament de dispositius de diagnòstic (Prof. B. E. Uhlin).
Finalment, dintre d’una àrea ben pròpia de la bioenginyeria es troba la robòtica mèdica. El desenvolupament de robots per a aplicacions quirúrgiques, sobretot en sistemes mínimament invasius, és un camp en plena activitat i gran futur (Prof. P. Dario).
Ponents convidats:
Toshihiro Akaike, Tokyo Institute of Technology (Japó); Paolo Dario, Scuola Superiore Sant’Anna and Italian Institute of Technology (Itàlia); Günter R. Fuhr, Fraunhofer Institute for Biomedical Engineering (Alemania); Guenter W. Gross, Center for Network Neuroscience, University of North Texas, (EUA); Santiago Marco, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Espanya); Yuji Miyahara, Biomaterials Center and International Center for Materials Nanoarchitectonics, NIMS (Japó); Daniel Navajas, Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Espanya); Samuel Stupp, Institute for BioNanotechnology in Medicine, Northwestern University (EUA); Vincent Torre, International School for Advanced Studies (Itàlia), Bernt E. Uhlin, Molecular Biology, Umeå University (Suècia) i Viola Vogel, Swiss Federal Institute of Technology-ETH (Suïssa).
