DONATE

Investigadors descobreixen cèl·lules superdeformables

Una de les habilitats més envejables dels superherois és la seva capacitat per estirar els seus cossos més enllà dels límits imaginables.

En un estudi publicat avui a la revista Nature, científics han descobert el mecanisme que explica com les nostres cèl·lules poden fer precisament això: deformar-se de forma extrema sense trencar-se.

La investigació de l’IBEC, impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”, i la UPC presenten una nova propietat física de les cèl·lules, que denominen superelasticitat activa, que explica la seva capacitat inusual per suportar deformacions extremes.

La teva cara prové de la part posterior del teu cap

Les cèl·lules mare embrionàries que donen forma a la cara (cèl·lules de la cresta neural) utilitzen un mecanisme inesperat per desenvolupar les característiques facials, segons revela un nou estudi dirigit per la UCL que involucra a investigadors de l’IBEC.

Els investigadors han desxifrat com es mouen aquestes cèl·lules, podent ajudar a comprendre com ocorren els defectes facials, com el paladar fes i la paràlisi facial.

El mecanisme recentment descrit podria ser rellevant per al desenvolupament de noves teràpies, atès que podria estar darrere d’altres processos de migració cel·lular, com la invasió del càncer durant la metàstasi o la cicatrització de ferides.

Col·loca’m!

El grup Signal and Information Processing for Sensing Systems ha descobert una nova tècnica analítica que es pot usar per mesurar els cannabinoides en plantes i tabac.

Treballant amb la Universitat de Còrdova, el grup del Santiago Marco va abordar les limitacions de les tècniques analítiques actuals utilitzades per determinar els cannabinoides en les plantes Cànnabis sativa L., que en la seva majoria es basen en la cromatografia – que implica la separació dels components d’un fluid.

L’expansió de cèl·lules tumorals desafia la física actual

• Investigadors de l’IBEC i la UB descobreixen que l’expansió de cèl·lules tumorals no obeeix les lleis de la física tal com estan formulades actualment. Aquesta descoberta ha estat impulsada per la Fundació Bancària “la Caixa”.

• En un article publicat avui a la revista Nature Physics, els investigadors reformulen aquestes lleis i desenvolupen un nou marc que pot contribuir a predir les condicions en què els tumors inicien la metàstasi.

Un tumor maligne es caracteritza per la seva capacitat de disseminar-se pel seu entorn. Per fer-ho, les cèl·lules del tumor han d’adherir-se al teixit que les envolta (principalment col·lagen) i exercir-hi forces per propulsar-se.

L’apnea del son podria promoure el creixement tumoral en els més joves

Un estudi publicat a l’American Journal of Respiratory and Critical Care Medicine ha revelat que l’apnea del somni podria promoure el creixement del càncer de pulmó entre els més joves.

Investigadors de l’IBEC, la Universitat de Barcelona i l’Hospital Clínic mostren que, contràriament a l’esperat, l’edat pot ser un factor de protecció contra el ràpid desenvolupament tumoral induït per aquesta alteració respiratòria del somni i la seva conseqüència immediata, la hipòxia intermitent.

Millors models in vitro per estudiar l’intestí humà

El grup de l’IBEC Biomimetic Systems for Cell Engineering ha publicat un article de revisió sobre noves estratègies per estudiar l’absorció de fàrmacs en l’intestí a la revista d’alt impacte Trends in Molecular Medicine.

Juntament amb els seus col·laboradors a la Universidade do Porto, el grup d’Elena Martínez examina l’estat de l’art dels models intestinals basats en cèl·lules, que s’han utilitzat per a estudis d’absorció i metabolisme de fàrmacs des de la dècada de 1980.

L’últim ‘Insight’ de Nature Physics presenta un article IBEC/Crick

L’investigador principal de l’IBEC i professor de recerca ICREA Xavier Trepat ha publicat una ressenya a l’edició ‘Insight: The Physics of Living Systems’ de Nature Physics, en el qual tots els articles han estat co-escrits per un físic i un biòleg.

Escrit amb el seu col·laborador Erik Sahai de l’Institut Francis Crick de Londres, l’article de Trepat, “Mesoscale physical principles of collective cell organization”, revisa la recent evidència que la dinàmica cel·lular i tissular es regeix per principis físics en la mesoescala: força, densitat, forma, adhesió i autopropulsió.

Biomaterials com a plataformes d’alliberament de senyals

El grup de Biomaterials per a teràpies regeneratives de l’IBEC ha publicat una revisió de l’estat de l’art en biomaterials per a la curació de pell que proposa un canvi cap a una atenció més personalitzada.

La cicatrització de ferides en la pell funciona reparant i restaurant el teixit a través d’un procés complex que involucra diferents cèl·lules i molècules que regulen la resposta cel·lular i la remodelació de la matriu extracel·lular. L’article, que ha estat publicat en Advanced Drug Delivery Reviews, comença resumint els últims avanços en teràpies per a la curació, que combinen senyals biomoleculars – per exemple factors de creixement i citoquines – amb cèl·lules.

Inspirant-se en la caixa d’eines d’un fuster

Els grups Smart-Nano-Bio-Devices i Nanobioengineering de l’IBEC s’han unit per resoldre el problema del moviment aleatori de micro i nanomotors.

El grup del Samuel Sánchez ha seguit avançant en la creació de micro i nanodispositius autopropulsats en els darrers anys. Aquests ‘nedadors’ autopropulsats per reaccions catalítiques en fluids, que podrien ser els fluids del nostre cos o simplement aigua, tenen un gran potencial en aplicacions com el subministrament dirigit de medicaments, la recuperació mediambiental o com a elements de subministrament i recuperació en dispositius lab-on-a-xip.

Les propietats de l’aigua canvien a la nanoescala

Una recerca liderada pel National Graphene Institute de la Universitat de Manchester, que ha comptat amb la col·laboració de l’IBEC, revela que la capa d’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten té propietats elèctriques molt diferents a l’aigua normal.

L’aigua, una de les substàncies més fascinants de la Terra, compta entre les seves moltes propietats inusuals amb una alta polaritzabilitat, és a dir, una forta resposta a un camp elèctric aplicat.

Recentment, no obstant això, un equip de recerca ha descobert que les capes d’aigua de tan sol unes poques molècules de gruix -com l’aigua que cobreix totes les superfícies que ens envolten- es comporta de manera molt diferent a l’aigua normal.