DONATE

Els bacteris també necessiten vitamines

El grup de l’IBEC Bacterial infections: antimicrobial therapies ha revelat el paper essencial que exerceix una vitamina en el desenvolupament de biopel·lícules bacterianes.

Aquest nou descobriment podria ajudar a comprendre com es propaguen aquests bacteris, la qual cosa ajudarà a dissenyar millors fàrmacs antibacterians específics.

L’espècie bacteriana P. aeruginosa causa infeccions pulmonars cròniques en pacients amb fibrosis quística o malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) en formar una biopel·lícula madura, on les cèl·lules s’adhereixen entre si i poden ocupar moltes superfícies diferents, la qual cosa els permet créixer i adaptar-se.

Les forces físiques regulen la divisió cel·lular

Investigadors de l’IBEC ha descobert que la divisió cel·lular que es produeix en teixits epitelials està regulada per forces mecàniques

Aquest descobriment obre la porta a una major comprensió de la proliferació descontrolada de les cèl·lules canceroses en els tumors, i a la seva possible regulació per mitjà de forces físiques.

El resultat de la recerca, que s’ha publicat a la revista Nature Cell Biology, ha estat duta a terme pel grup de recerca del Xavier Trepat, professor ICREA a l’IBEC i professor associat a la UB, i en ella es relaciona l’estat mecànic del teixit amb la progressió al llarg del cicle cel·lular i divisió de les seves cèl·lules.

Les imatges de súper resolució guien el disseny de micronedadors biocompatibles

Dos grups de l’IBEC s’han associat per revelar nous coneixements que puguin impulsar el disseny de micro i nanomotors per a aplicacions de salut.

Aprofitant la resolució del microscopi STORM del grup de Lorenzo Albertazzi, el grup de Samuel Sánchez – en col·laboració amb Erik Schäffer a la Universitat de Tübingen – ha revelat nova informació sobre com els seus nanomotors accionats per enzims aconsegueixen propulsar-se.

Recerca de l’IBEC a la portada de “Trends in Cell Biology”

El darrer article de l’Alberto Elosegui-Artola, el Xavier Trepat i el Pere Roca-Cusachs és portada de l’últim número de la revistaTrends in Cell Biology, de la família editorial Cell.

En ‘Control of Mechanotransduction by Molecular Clutch Dynamics’, els investigadors de l’IBEC revisen com la dinàmica cel·lular i la mecanotransducció són impulsades per la dinàmica de l’ensamblatge molecular.
Seguint la hipòtesi de “l’embragatge molecular”, els investigadors suggereixen que hi ha un mecanisme d’acoblament entre les integrines i l’actina durant la migració cel·lular, mitjançant el qual una sèrie de molècules que interactuen i es desenganxen dinàmicament uneixen les cèl·lules amb el seu microentorn.

Joves de cor: nova finestra temporal de regeneració cardíaca

Un nou estudi en ratolins nounats desenvolupat pel CMR[B], en col·laboració amb l’IBEC i la UB, ha determinat que l’habilitat del cor per regenerar-se després d’una ferida està relacionada la rigidesa de l’entorn cel·lular, i no només amb la capacitat proliferativa de les cèl·lules cardíaques, acotant la finestra de regeneració a 48 hores després del naixement.

El treball de recerca, publicat a Science Advances, obre la porta al desenvolupament de teràpies basades en la modificació farmacològica de la matriu extracel·lular per fomentar la regeneració de teixit després d’un infart o accident cardíac.

Les cèl·lules es comuniquen canviant el seu entorn

Els investigadors de l’IBEC i del MIT han demostrat que les cèl·lules poden fer servir el seu entorn per comunicar-se mecànicament entre si dins dels teixits. És com quan un soldat de l’exèrcit tiba les cordes d’una xarxa d’entrenament perquè el seu company pugui ascendir amb fermesa.

Per proveir els nostres òrgans i teixits, les cèl·lules necessiten detectar i respondre constantment als estímuls mecànics del seu entorn. En general, les cèl·lules que componen el nostre organisme estan immerses en una matriu extracel·lular (MEC), un biopolímer fet de proteïnes i glicoproteïnes – com el col·lagen o la fibrina. Aquesta MEC proporciona a les cèl·lules una forma d’interactuar amb altres cèl·lules, obtenir nutrients, eliminar residus i, finalment, formar teixits integrals i funcionals.

Quan les cèl·lules es mouen, divideixen o diferencien, la MEC juga un paper important en la funció cel·lular, per la qual cosa és vital entendre amb detall les interaccions cèl·lula-matriu. No obstant això, es desconeixen molts detalls sobre com les pròpies cèl·lules afecten a la mecànica d’aquesta matriu circumdant.

Enzims sintètics per a l’administració controlada de fàrmacs en les cèl·lules

El grup Nanoscopy for Nanomedicine proposa les nanopartícules polimèriques de cadena única (SCPN, de l’anglès Single-Chain Polymeric Nanoparticles) que imiten els enzims com a possibles activadores de fàrmacs en entorns biològics, com la cèl·lula viva.

Les nanopartícules d’inspiració biològica podrien usar-se per controlar espacialment l’administració de fàrmacs en el tractament de malalties com el càncer.

A través del seu estudi, publicat a la revista JACS, els investigadors han optimitzat les estratègies d’alliberament de SCPN dinàmiques perquè conservin la seva activitat catalítica en l’entorn cel·lular. Això aplana el camí cap al disseny racional de nanosistemes que poden realitzar una catàlisi efectiva in vivo.

Descoberta una peça clau per la metàstasi en cervell

Investigadors mostren per primera vegada que els canals iònics capaços de detectar canvis en les propietats físiques de l’entorn cel·lular són clau en el procés d’invasió i metàstasi.

El descobriment, liderat pel Miguel Ángel Valverde del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF i que involucra al grup Integrative Cell and Tissue Dynamics de l’IBEC, podria obrir noves vies en el desenvolupament de nous fàrmacs que redueixin el risc de metàstasi.

L’oxidació és necessària per a la recuperació després d’una lesió medul·lar

Un grup de recerca de l’IBEC, en col·laboració amb l’Imperial College London, ha descobert que espècies oxidants regulen la regeneració de les neurones danyades després d’una lesió medul·lar.

Antiinflamatoris i antioxidants. Ara com ara, aquest és el tractament que reben els afectats per una lesió nerviosa o medul·lar per mitigar els danys. Després d’una lesió en un nervi, es produeix una inflamació i s’activa el sistema immune

Identifiquen un mecanisme que regula la neurogènesi en l’hipocamp adult

Investigadors del grup de l’IBEC Molecular and Cellular Neurobiotechnology descobreixen que la proteïna Sema3E i el seu receptor PlexinD1 controlen la proliferació de les cèl·lules mare adultes de l’hipocamp.

A més, el binomi Sema3E – PlexinD1 ha demostrat ser crucial per al correcte posicionament de les noves neurones, així com per al correcte desenvolupament de les seves connexions i el manteniment de les oscil·lacions gamma cerebrals que es generen en l’hipocamp adult.