Notícies de recerca

A partir de les cèl·lules d’un pacient amb una malaltia neurodegenerativa rara, la síndrome de Gerstmann-Sträussler-Scheinker (GSS), investigadors de l’IBEC han aconseguit generar neurones que també presenten altres processos neurodegeneratius no relacionats amb la síndrome fins ara.

La impressionant imatge de l’esquerra mostra una massa de neurones derivades de cèl·lules mare pluripotents (iPS) afectades pel GSS, desenvolupades al laboratori de José Antonio Del Río.

Els investigadors han creat el díode d’una sola molècula més eficient de la història.

Els díodes són utilitzats de forma habitual en els dispositius electrònics actuals, permetent que el corrent flueixi en una direcció mentre es bloqueja en l’oposada. Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) i de l’Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) han creat un díode de només 1 nanòmetre amb una raó de rectificació – la relació del corrent que flueix en un sentit en comparació amb l’altre – diversos ordres de magnitud superior a l’aconseguit prèviament.

Diverses investigacions dutes a terme a l’IBEC i publicades a PlosOne ofereixen un pas cap a un millor diagnòstic en pacients amb asma i malalties pulmonars obstructives.

El nou enfocament integrat per a l’anàlisi del so respiratori adventici continu (CAS, de l’anglès continuous adventitious respiratory sound), desenvolupat pel grup de Recerca i Interpretació de Senyals Biomèdics de Raimon Jané, en col·laboració amb l’Institut de Recerca Hospital Germans Trias i Pujol (IGTP), facilita la detecció dels casos positius en la pràctica clínica.

Els investigadors de l’IBEC han creat un sistema de tinta i matrius per a aplicacions en medicina regenerativa, establint noves bases per la bioimpressió 3D en el camp de la regeneració de teixits.

A causa del seu alt contingut en aigua, els hidrogels són biomaterials molt atractius per a la impressió 3D, com a “substitut” eficient de la matriu extracel·lular, sobre la qual es poden cultivar cèl·lules. No obstant això, encara que són relativament fàcils de produir – utilitzant un mètode denominat impressió per extrusió -, la seva estabilitat i integritat estructural poden afeblir-se quan estan en contacte amb fluids biològics o matrius extracel·lulars.

Investigadors de l’IBEC han identificat un possible mecanisme per frenar la progressió neurodegenerativa de la malaltia de Parkinson. 

La clau de l’estudi es troba a la proteïna priònica cel·lular (PrP^c), una molècula especialitzada que es troba a la membrana de les neurones i que participa en moltes de les seves funcions, com el control del cicle cel·lular i la neurotransmissió.

En un estudi publicat avui a la revista Nature Cell Biology i impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, s’identifica la interacció entre dues proteïnes que permet que les cèl·lules canceroses utilitzin la força física de les cèl·lules sanes per escapar-se dels tumors i iniciar la metàstasi.

La metàstasi, responsable de la majoria de morts en pacients amb càncer, és el procés mitjançant el qual les cèl·lules canceroses se separen del tumor original i formen un tumor nou en altres òrgans o teixits del cos.

Researchers at IBEC have controlled the contractility of a group of epithelial cells using an optogenetic switch activated by light.

The study, published in Nature Communications, explains how this novel technique allows for rapid, local and reversible changes in the forces exerted by cells, as well as tissue contraction.

Un nou estudi, en el qual estan involucrats investigadors de l’IBEC, IQAC/CSIC i CNRS a França, troba noves dianes terapèutiques per alleujar, mitjançant molècules regulades amb llum, símptomes i emocions negatives associats al dolor crònic, com l’ansietat i la por.

El dolor crònic és aquell que no respon a una causa puntual en el temps i es perllonga més enllà de sis mesos o, fins i tot, anys. De vegades és difícil determinar el seu origen, que pot ser tant fisiològic com a emocional,

El treball, liderat pel CSIC i en el qual han participat investigadors de l’Institut de Bioingenieria de Catalunya (IBEC), ha estat publicat en la revista Advanced Materials, on proposa aquesta nova tècnica que serviria per a aplicacions microelectròniques i biomèdiques, incorporant molècules de forma ordenada “a la carta”.

Des de fa pocs anys s’investiga l’ús d’ADN com a base per obtenir nanodispositius, aprofitant el fet que els segments d’ADN s’acoblen entre ells com a peces de ‘lego’.

Un grup de recerca de l’IBEC ha revelat noves estratègies de supervivència de les endospores bacterianes utilitzant la Microscopia de Forces Electrostàtiques (EFM) per analitzar el seu nivell d’hidratació en diferents condicions d’humitat relativa.