Translació clínica


Gràcies a la naturalesa de la recerca desenvolupada en l’Institut, l’IBEC compta amb una relació contínua i compromesa amb hospitals. Junts desenvolupem projectes de recerca, ens proporcionen informació sobre les seves necessitats no satisfetes en la pràctica clínica i posen a prova els nostres desenvolupaments i propostes.

Els acords marc de l’IBEC i les col·laboracions amb hospitals propers permeten un fàcil accés a mostres clíniques i pacients. A més, l’IBEC també té, físicament situats, dos dels seus grups a l’Hospital Universitari de Bellvitge, així com dues Unitats Conjuntes amb l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’Hospital Sant Joan de Déu.

L’IBEC també treballa en acords estratègics amb diverses associacions de pacients, com és el cas de la la Associació Catalana de Fibrosi Quística, amb la qual té un convingut de recerca que recolza la labor del Dr. Eduard Torrents, relacionada amb la formació de bacteris en forma de biofilm que colonitzen els pulmons i compliquen els casos de fibrosis quística.


Amb l’interès de continuar i potenciar les seves col·laboracions clíniques, l’IBEC ofereix a metges especialistes la possibilitat de realitzar el seu PhD en els diferents grups de l’Institut a través de la convocatòria PERIS 2019-2021 (Pla estratègic de recerca i innovació en salut), en la qual es troba la modalitat PhD for Medical Doctors (PhD4MD).


Vall d’Hebron

Aliança d’Infeccions Bacterianes amb Malalties Infeccioses


El grup d’Infeccions Bacterianes i Teràpies Antimicrobianes d’Eduard Torrents va signar un acord de col·laboració amb el grup de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), com a resultat de les sinergies identificades a partir de l’entrada en vigor del memoràndum d’entesa institucional entre ambdós centres l’any 2012.

La recerca duta a terme pel grup d’Eduard Torrents ha resultat ser complementària de la que lideren Albert Pahissa i Joan Gavaldà al VHIR, i ofereix moltes possibilitats de col·laboració. Així, mentre que el grup d’Eduard Torrents està interessat en diferents enfocaments de la bioenginyeria per explicar formes de diagnosticar i eradicar bacteris multiresistents, el grup del VHIR se centra en infeccions nosohusials i extrahospitalàries, VIH i malalties tropicals o malalties del viatger.

Aquest acord entre els dos grups constitueix un pas endavant en la missió de l’IBEC d’establir vincles amb els professionals mèdics i d’acostar als pacients els resultats de la seva recerca en àmbits relacionats amb la medicina. Per a les dues parts, l’estreta col·laboració entre els dos grups accelerarà el desenvolupament d’activitats i maximitzarà l’ús de recursos —per exemple, posant a disposició dels facultatius l’equipament científic de l’IBEC— i l’intercanvi de coneixement.

«Combinant el meu grup, dedicat als nous enfocaments terapèutics de la bioenginyeria a escala microbiana, amb un grup que duu a terme la seva activitat investigadora partint de la pràctica clínica diària, esperem escurçar les distàncies que separen la recerca bàsica de l’aplicada en l’àmbit de les malalties infeccioses», afirma Eduard Torrents.


Hospital Sant Joan de Déu

Ajudar els nens perquè tornin a caminar


alicianens

Moltes de les malalties neurològiques que afecten els nens comporten trastorns motors greus que els impedeixen caminar de manera normal.

Els dispositius emprats actualment en fisioteràpia i rehabilitació per reproduir els patrons del caminar en pacients mitjançant un sistema robòtic estan avui limitats als centres de rehabilitació. El seu elevadíssim preu fa que siguin poc viables per a l’ús personal a casa. A més, solen estar dirigits específicament a adults.

Un projecte en què col·laboren l’IBEC i l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, amb el finançament de RecerCaixa, proposa el desenvolupament i l’anàlisi d’un sistema robòtic basat en una cinta de córrer estàndard que funciona d’una manera similar als complexos sistemes robòtics que hi ha actualment als centres de rehabilitació, però amb l’avantatge que es pot adaptar a pacients de qualsevol talla i necessitat i que es podrà utilitzar a casa. «Es diferenciarà dels sistemes clàssics perquè, en lloc de proporcionar una ortopèdia completa per a les extremitats inferiors —que pot forçar el moviment de les articulacions—», explica Alícia Casals, del grup de Robòtica de l’IBEC i professora de la UPC, «la cinta tindrà un mànec monitoritzat que permetrà al pacient controlar el grau de suport de la corretja, a més de dos braços retràctils que ajudaran a tenir controlats els moviments mentre es camina, només subjectant els peus del pacient».

La plataforma també serà útil per investigar sobre els efectes de la rehabilitació mitjançant robots en el progrés del pacient, amb sensors fisiològics que mesuraran tant el grau de fatiga com la necessitat d’adaptar la teràpia en qualsevol moment. El sistema també estarà equipat amb una retroalimentació visual per motivar i estimular el pacient, i el seu disseny no només farà que sigui apte per a nens sinó també que es pugui adaptar a les persones grans.

 

IGTP

Treballar junts contra les malalties respiratòries


Raimon Jané, cap del grup de Processament i Interpretació de Senyals Biomèdics de l’IBEC, és el coordinador, juntament amb Miquel Àngel Gasull, director de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, d’una unitat de recerca conjunta entre l’IBEC i aquest complex hospitalari.

«Entre els objectius d’aquesta unitat conjunta hi haurà la consolidació de projectes de recerca actuals i la proposta de projectes interdisciplinaris nous i innovadors», afirma Raimon Jané. «La iniciativa també ens permetrà compartir personal científic, equipaments i laboratoris clínics».

L’any 2013, la Unitat de Recerca Conjunta (URC) va desenvolupar un projecte de col·laboració en anàlisi de sons respiratoris. Els metges van dur a terme experiments amb pacients amb asma i altres malalties respiratòries. Les tècniques avançades d’interpretació de senyals desenvolupades pel grup de l’IBEC van millorar la capacitat de diagnòstic precoç en aquests tipus de malalties.

Així mateix, la URC va desenvolupar un nou mètode per avaluar els senyals produïts pels músculs respiratoris per detectar i quantificar el nivell de feblesa muscular causada per patologies com l’MPOC. L’estudi es va dur a terme al Laboratori de Funció Respiratòria de l’hospital.