Nanopartícules com a transportadors de fàrmacs antimalària

Els fàrmacs dins de les nanocàpsules ‘reconeixen’ les cèl•lules infectades pels diferents tipus de malària i els permet frenar la resistència

Un estudi dut a terme per investigadors del Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i el Centre de Recerca de Salut Internacional de Barcelona (CRESIB) demostra que el fàrmac encapsulat en nanopartícules – sals de cloroquina en polímers de poliamidomina – és significativament més efectiu quan és alliberat in vivo que els fàrmacs lliures (no encapsulats) i pot ajudar a frenar la resistència de fàrmacs.

Read more…

L’estudi, publicat al Journal of Controlled Release, indica que les nanopartícules són capaces de reconèixer diferents espècies de Plasmodium. Aquest és el seu major potencial com a transportadors de fàrmacs antimalàrics.

Les teràpies antimalària actuals requereixen d’estratègies capaces d’alliberar fàrmacs de manera selectiva en les cèl•lules infectades de Plasmodium. En aquest estudi, els investigadors han explorat la utilitat de dos nanosistemes polimèrics, AGMA1 i ISA23, com a transportadors de fàrmacs antimalàrics quea ataquen selectivament al patogen. El primer, AGMA1, té també activitat antimalàrica. Cosa que ha estat demostrada in vitro per la inhibició en el creixement de Plasmodium falciparum.

L’estudi mostra que els dos polímers s’uneixen preferentment a les cèl•lules sanguínies infectades per Plasmodium. A més a més, són capaces de reconèixer espècies molt divergents de paràsits de la malària, com P. falciparum i P. yoelii, que infecten a humans i a ratolins respectivament. L’administració de 0,8 mg/kg de sals de cloroquina, tant de AGMA1 com de ISA23, van curar als ratolins infectats per P.yoelii mentre que els animals tractats amb ambdós fàrmacs de forma lliure no van sobreviure.

“Aquests polímers que poden encapsular fàrmacs antimalàrics tenen una baixa toxicitat, son biodegradables i ataquen de forma selectiva als glòbuls vermells infectats per diferents espècies de Plasmodium”, explica en Xavier Fernàndez-Busquets, investigador principal del grup de Nanomalària de la unitat mixta IBEC/CRESIB que va liderar l’estudi. “Això significa que els polímers son candidats extremadament prometedors per a desenvolupar teràpies antimalària.”

Aquest potencial existent ha estat impulsat per al finançament rebut de Fondazione Cariplo per a desenvolupar aquest prototips polimèrics amb l’objectiu de dissenyar un nanovector antimalàric preparat per entrar en els assajos preclínics. Aquest nanovector, al tractar-se d’una teràpia dirigida, ha estat dissenyat per transportar una dosi menor de fàrmac. Per aquest motiu és possible que sigui l’opció més econòmica i viable per a l’Àfrica.

Article de referencia:
Urbán P, Valle-Delgado JJ, Mauro N, Marques J, Manfredi A, Rottmann M, Ranucci E, Ferruti P, Fernàndez-Busquets X. Use of poly(amidoamine) drug conjugates for the delivery of antimalarials to Plasmodium. J Control Release. 2014 Jan 7;177C:84-95.