Olorar el vi amb miniespectròmetres identifica ràpidament l’origen del vi

El frau en el vi és un problema creixent. Els experts estimen que fins el 10% dels vins oferts als consumidors en alguns països europeus són de menor qualitat del que indica l’etiqueta.

És un problema que afecta a tots, des dels col·leccionistes experts al consumidor mig, i tal és la preocupació en alguns països que s’han pres mesures dràstiques: el Cos de Carabiners italià, per exemple, ha format a 25 oficials com a sommelier.

Read more…

Però això només s’enfronta a part del problema. El frau en el vi és difícil de detectar per una sèrie de factors: el temps que porta entrenar un ‘nas’ per al vi, per exemple, junt amb el repte d’assegurar que aquests ‘nassos’ estiguin al lloc adequat en el moment adequat – per no mencionar el fet de que ni tan sols els millors sommeliers són infalibles a l’hora de fer una identificació detallada.

Però ara, investigadors de l’IBEC, en col·laboració amb la Universitat de Córdoba, han realitzat avenços en la lluita contra aquest problema amb el desenvolupament d’un detector fiable, barat i ràpid per classificar els vins blancs segons les seves denominacions d’origen, que es podrien fer servir en diversos entorns.

Els científics varen fer servir una tècnica anomenada espectrometria de mobilitat d’ions (OMS) per analitzar aromes de vins. La IMS ionitza compostos orgànics volàtils amb una làmpada ultraviolada i els separa segons la seva mobilitat en un camp elèctric a pressió atmosfèrica. Junt a un separador de fase gasosa per augmenta l’extracció de l’aroma i automatitzar el procés, el sistema d’IMS va demostrar que donava resultats immediats que mantenien el tipus davant dels obtinguts per mètodes menys convenients. “És la primera vegada que la IMS s’ha fet servir per classificar vins,” explica Santiago Marco, responsable del grup d’Olfacte Artificial de l’IBEC, que va aportar el processat de dades a l’estudi. “És un mètode establert per usos en seguretat i ordre públic, com la detecció de drogues i explosius, però només s’ha començat a fer servir en l’anàlisi d’aliments molt recentment.”

El detector supera alguns de les principals limitacions d’altres mètodes no humans, com la cromatografia de gasos o l’espectrometria de massa. “Aquestes tècniques convencionals són precises, selectives i sensibles, però requereixen una elaborada preparació de les mostres abans de l’anàlisi, i tenen un rendiment molt més baix,” explica Santiago. “El nostre sistema ofereix resultats ràpids i barats; requereix poca –o cap– preparació de les mostres, té el potencial d’ésser miniaturitzat en un instrument de mà per a l’avaluació in situ, i proporciona una resposta qualitativa que és fàcil de comprendre pel personal sense preparació.”

Amb alguns fraus en el vi que mostren una faceta més seriosa, -l’adició de metanol, per exemple – el detector ofereix no només un mètode de classificació més assequible i convenient, però també podria oferir un pas en la direcció correcta per combatre un creixent problema de salut pública. “Seria interessant desenvolupar el sistema per a que sigui capaç de detectar substàncies tòxiques o que deterioren el vi,” comenta Santiago.

Font: R. Garrido-Delgado, L. Arce, A.V. Guaman, A. Pardo, S. Marco & M. Valcárcel (2011). Direct coupling of a gas-liquid separator to an Ion Mobility Spectrometer for the classification of different white wines using chemometrics tools. Talanta, 84 (2), 471-479