Un avenç en la comprensió de les malalties relacionades amb l’envelliment

Investigadors de l’IBEC han fet un gran salt envers la comprensió de la segona malaltia neurodegenerativa més comú, la malaltia de Parkinson, que afecta aproximadament al 5% de la població en arribar als 85 anys.

Read more…

Abans, no estava clar si les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSCs) – cèl·lules adultes reprogramades genèticament a assolir un estat semblant al de les cèl·lules mare embrionàries, que ofereixen una oportunitat inigualable per a comprendre moltes malalties humanes – podrien ajudar a saber més sobre malalties relacionades amb l’envelliment. Tanmateix, en monitoritzar iPSCs de pacients amb dos classes de Parkinson juntament amb un grup de control sa, els investigadors varen ser testimonis dels canvis en les neurones dopaminèrgiques que són necessàries per al començament de la malaltia – i varen determinar el detonant d’aquests canvis.

“El Parkinson, que pot ser genètic o esporàdic, està causat per una pèrdua selectiva d’aquestes neurones, concretament a la zona del cervell responsable de controlar el moviment,” explica l’Ángel Raya, que dirigeix el grup de Control de Potència de Cèl·lules Mare de l’IBEC. “Vam imitar el procés d’envelliment fora del cos cultivant tres tipus d’iPSCs – les de pacients amb Parkinson genètic, de pacients amb Parkinson esporàdic i las d’un grup de control sa – durant un període de mes de dos mesos. Vam veure que les cèl·lules de pacients amb tots dos tipus de Parkinson mostraven els canvis en les neurones dopaminèrgiques necessàries per al desenvolupament de la malaltia, però les dels pacients sans no.”

Això revela que la susceptibilitat a la malaltia de Parkinson esporàdica (no hereditària) hauria d’estar codificada en els genomes dels pacients de forma tan clara com ho està la tendència d’altres pacients a desenvolupar la malaltia hereditària, i també és la primera vegada que s’han descrit els fenotips espontanis que porten al Parkinson esporàdic. Els investigadors també van poder identificar que l’alteració neuronal que porta a tots dos tipus de Parkinson és resultat d’una autofàgia alterada (el procés pel qual les cèl·lules ‘fan dissabte’ degradant el seu propi rebuig tòxic i les seves parts danyades).

“A més de llençar llum sobre alguns dels jugadors clau i dels mecanismes patològics de la malaltia, això vol dir que ara tenim un model experimental fiable que captura la complexitat genètica dels pacients, mostra les principals característiques del Parkinson, i a la llarga pot permetre la identificació de noves estratègies terapèutiques que poden prevenir o posar remei a la neurodegeneració relacionada amb el Parkinson,” diu l’Ángel. “En un context més ampli, també revela que la tecnologia basada en les iPSCs es pot fer servir per explorar altres malalties d’inici tardà, com l’Alzheimer.”

 

Sánchez-Danés, A. et al (2012). Disease-specific phenotypes in dopamine neurons from human iPS-based models of genetic and sporadic Parkinson’s disease. EMBO Mol Med, in press