Una estratègia prometedora contra la malària

Un article publicat pel grup de Nanobioenginyeria revela una nova estratègia per al tractament localitzat de la malària que no es basa en l’ús d’anticossos d’elevat cost.

Read more…

A l’article “Demonstration of specific binding of heparin to Plasmodium falciparum-infected vs non-infected red blood cells by single-molecule force spectroscopy”, per Valle-Delgado, Urbán iFernàndez-Busquets, publicat al darrer número de la revista Nanoscale, els investigadors es van centrar en els canvis a l’estructura de les cél·lules sanguínies vermelles (RBCs) infectades pel paràsit de la malària Plasmodium falciparum.

Imatge: L’adhesió de l’heparina als eritrocits infectats pel paràsit de la malària, el Plasmodium falciparum, ha estat demostrada per la espectroscòpia de força atòmica de molècules individuals.

No només els RBCs parasitats (pRBCs) tenen més probabilitats d’adherir-se als glòbuls vermells normals i a d’altres cèl·lules com elles, formant cúmuls anomenats rosetes, sinó que també es poden adherir a les parets dels capil·lars, estretant-los. Això es característic de la malària greu i pot ser mortal. Es sap que una proteïna particular que s’expressa a la superfície de les pRBCs, la PfEMP1, està implicada en facilitar la seva adhesió entre sí i amb les parets dels capil·lars, i destorbar aquesta proteïna podria ajudar a prevenir-ho.

“Vam fer servir heparina, un glicosaminoglycà (GAG, una mena de polisacàrid), junt amb pRBCs, com a model per estudiar les interaccions GAG-pRBC a nivell de molècules individuals per primera vegada,” diu el Dr. Xavier Fernàndez-Busquets, un dels investigadors sèniors del grup de Nanobioenginyeria. “Fent servir microscopia de fluorescència, selecció cel·lular assistida per fluorescència, i espectroscòpia de potència de molècules individuals, varem trobar que l’heparina es lliga específicament amb les RBCs infectades, però no amb les que estan lliures d’infecció.”

Això podria permetre el desenvolupament de teràpies antimalàriques específiques per a les pRBCs basades en l’heparina o una molècula similar com a element actiu. “Podria ser una aproximació molt més barata que l’alternativa de fer servir anticossos,” diu en Xavier. “Això és especialment important ja que la malària es troba principalment als països en desenvolupament.”

IBEC als Mitjans: La revista ha seleccionat aquest article ‘candent’ per aparèixer en el seu pack de premsa semanal de la Royal Society of Chemistry Publishing, que s’envia a periodistes científics. També ha aparegut un article sobre aquesta recerca en la secció de notícies online del Chemistry World (www.rsc.org/ChemistryWorld), i apareix al blog i la pàgina web de la revista a http://blogs.rsc.org/nr.